Carretera

La felicitat és el camí.....

i, a vegades,
no cal ni que el camí sigui traçat, ni que tingui punt d'arribada...

n'hi ha prou amb caminar,
amb anar-lo escollint a cada passa, només amb paladejar-lo.....

Descoberta en una rosella

La llibertat és una actitud,
una manera de fer, de plantar-se davant del món....

neix des de dins, i ningú no te la pot prendre....

Sant JorDi

delicadesa, dolçor, desig

El dubte
(Remei Margarit)

El dubte i el desig
empenyent-me
cap a tu.
Fràgil desig incert.
La teva presència,
la fugida
i l'esperança
del que no dius
i sento a la pell.
Vens i te'n vas
com el llenguatge
de les ones.

Remei Margarit. De la soledat i el desig, Edicions 62, Barcelona 1988

Pètals

Sorprèn-me, va...


regala’m un gest inesperat, o un retall de bogeria.....
... encara que no sigui per sempre

L'espiral dels colors

Viure la sensació de no tenir temps... o de tenir-lo a mans dels altres

Encetar una agenda, incapaç ja de retenir a la memòria tots els compromisos que s'apilen dia a dia, a grapats, sense espais. I pintar-la de colors.... en blau, les reunions de feina; en vermell, les tasques importants; en grog, la coordinació d'equip; el blau cel per aquell projecte d'estudi; el taronja per les que m'agraden (com aquell grup de treball en que em lidera la Isabel... i al que no puc anar mai); en verd, les més personals (de mare, de companya, d'esportista, de solidària,...); en blanc i amb campana, els recordatoris; en platejat.... el platejat el guardava pels fils de lluna

Viure la sensació de concatenar setmanes sense descans, cinc dies de feina, dos de compromisos socials i familiars adquirits; cinc dies més de feina, tres nits de reunions, dos de sopars, cap de setmana de famialada, o d'excurió, o de partits juvenils, o de..... de llevar-se a l'hora, d'acomplir el protocol, de somriures de paper

M'enyoro....
enyoro passejar els camps, el camp, amb l'herba perlada després de la pluja i el sol il·luminant de biaix, sota els núvols foscos, el blat que punteja. Enyoro la solitud quieta, el silenci, l'espai, l'aire als pulmons, el pensament que vola.... Enyoro la música, els llibres, les històries.... Enyoro tenir vida pròpia, la meva....

Enyor....
potser és el primer pas de revolta...

Veles

Torno a rondar nits a la cuina,
un cafè i una cigarreta i m’encanto en els dibuixos que fa el fum en l’ambient quiet de la nit. Té, unes veles, penso, que s’inflen i es desinflen talment com ho faig jo.... i onades d’un mar blanc....

Construir

La Isabel ja m'ho diu,

• Tot el que necessites, està en tu....

Avui, he decidit fer-li cas,
agraïr les promeses sense creure-me-les, entomar les decepcions sense fer-les meves, trepitjar els triomfs amb humilitat i els daltabaixos amb humor, estimar sense esperar que m'estimin, riure, somriure, caminar....

... tornar a dibuixar a la sorra el vell camí del somni, el meu, i reconstruir la lluna

Tot el que necessito.... i el que vull?
quan te'n vagis, t'enyoraré...